Els balls

LA CURTA

És un ball de curta durada; les passes i el ritme són molt pausats i tranquils, apropiats per encetar la festa d'una manera reposada i que anirà augmentant d'intensitat amb els altres balls.
A les festes de pou era l'amo qui obria ballant amb l'hereva de la casa. Quan la festa era per celebrar una boda, eren els sogres dels nuvis que començaven amb aquesta ballada fent d'introducció als més joves donant-los permís per continuar la gatzara.
El paper de l'home no és tant vistos en la curta com el altres balls, no s'aixequen gaire les cames i el ritme de les castenyoles és reposat.

LA LLARGA

La llargaÉEs un ball molt animat i els gestos del ballador són molt vigorosos demostrant la seva força, aixecant les cames i tocant més fort i amb més ritme les castenyoles.
La balladora segueix amb la seva postura distant i impertorbable amb passos curts i ràpids sense rompre les figures el·líptiques que va descrivint a terra.
En quasi tots els balls el ballador tria la balladora amb una castanyolada. Encara que aquest gest és una mica rude per convidar a una dona, és disculpat al final amb una reverència davant la balladora que ho agraeix amb un gest d'assentiment.

SA FILERA

Sa filera La balla un home amb tres dones que van afilerades. Amb el mateix ritme de la llarga el ballador va acostant-se i allunyant-se a cadascuna de les dones, passant a vegades la castanyola per damunt del seu cap.

SES DOS BALLADORES

És una altra variant de la llarga. Es pot veure com un ball d’inspiració masclista, com la majoria, on un home festeja dues dones indistintament sense decidir-se per cap i al final s’agenolla entre elles. En alguns pobles de l’illa aquest ball rep altres noms com giratomba, una a cada cap, etc.

Ses dos balladores

ES CANVI DE PARELLA

També variant de sa llarga, en aquest ball dos homes escullen la posició adequada que els permet canviar de parella sense rompre els cercles simètrics de les dones.

SES NOU RODADES

És el ball més cerimoniós i també el que pareix que culmina la festa. És el que més s'assembla a un ritu ancestral i, segurament cristianitzat després pels catalans. És el que més ens duu a pensar en una cerimònia nupcial on els nous esposos fan unes voltes simètriques, allunyant-se i acostant-se.Quan es troben al centre s'uneixen pels colzes. A partir de la sisena volta, la dona mostra els anells, regal del nuvi.
El ball s'acaba amb una llarga on s'ajunten tots els convidats.