Indumentària

La roba tradicional eivissenca destaca tant per la seva originalitat com pel grau de puresa que manté: hi ha gent que per ballar porta peces de roba amb més de dos-cents anys d’antiguitat.
S’ha de distingir entre la roba per a la dona i la roba per a l’home.

Per a la dona

Balladores

Gonella negra

És la vestimenta més antiga, ja que es documenta ja al segle XVIII. Aquest vestit, confeccionat amb llana i lli, cobreix del pit fins als peus, amb una petita cua al darrere i un petit cosset a la part superior de tela més fina. A més a més, es du el que es coneix amb el nom de davantal de mostra, tan llarg com la gonella i del mateix teixit, que té la part superior brodada amb figures geomètriques.
Per treballar, les mànigues de la camisa servien com a gipó; per anar a festa, en canvi, es posaven unes mànigues unides amb vetes, confeccionades amb setí i brodades a la part dels punys, cordades amb botonada de plata i vetes de color.

Gonella negra

Per damunt de les espatlles s’hi col·loca un mantó blanc brodat i al cap es porta una peça de tela, que s’anomena cambuix, en forma de gorret de nen petit obert per la part de darrere, per on es treu la cua. Per damunt, un capell de feltre negre amb flors i cintes brodades. L’esquena es guarneix amb diverses cintes brodades que pengen tant com el vestit. Finalment, s’adorna el pit amb una emprendada de coral i plata que consisteix en un rosari, un medalló o “joia” i una agustinada, que són collarets fets de grans de coral i nacre.

Més modernament, aquest vestit va anar modificant-se: en lloc del mantó blanc es podia portar un mantó groc i, pel que fa al cap, es podia dur un mocador blanc de randa, quadrat i sense capell. També en aquesta època més moderna va començar a lluir-se amb la gonella negra l’emprendada d’or, en lloc de la de coral i plata.

Gonella blanca

Les peces són les mateixes que les de la gonella negra, però canvien els colors i els materials. En aquest cas, la gonella és de cotó blanc i trencada. Per sota es duen els rifacos, que són brodats. Depenent de l’economia de cada família se’n portaven més o menys, fins a dotze. Les mànigues eren fetes també de cotó, amb un puny ample brodat que, els dies de gala, es corda amb botons d’or. Pel que fa al davantal, és de seda de colors foscos, a vegades amb petits brodats florals.

Emprendada. Gonella blanca.

El mantó és generalment marró o de color de vi i porta una franja de flors pintades i una petita fleca de la mateixa tela. També es podia dur amb el mantó groc, com amb la gonella negra. L’ornamentació de l’esquena i de la cua és semblant a la de la gonella negra, i la del pit és, en aquest cas, només l’emprendada d’or, formada per una creu, una joia, cordoncillo, collarets i adreç.

Gonella de color

Variant de les altres en el color, ocasionat per l’arribada a l’illa de nous tipus de teixits. És el vestit més recent i ha arribat fins als nostres dies.

Gonella de color

La gonella és similar a la blanca, amb la particularitat que porta un cosset, anomenat botifarra, la funció del qual és aguantar i estufar els rifacos. Les mànigues són més estufades i amb el puny més estret, cordat també amb botonada d’or per anar a festa. El mantó és triangular i amb fleca, confeccionat generalment amb gasa, vellut o astracan. Pel que fa al davantal, n’hi ha de dos tipus: el curt, que es pot dur amb o sense emprendada, i el llarg, que es du sempre sense prendes i amb el capell de flocs, fet de palma, emblanquinat i amb vetes negres. El mocador de cap és de seda, predominantment de color terra, tot i que n’hi ha d’altres tipus, com el mocador groc i el de sedalina, que és el que es porta amb el capell de flocs.
Amb la gonella de color s’hi poden dur dues peces més: el caracó i la camisola. El primer és curt i recte, es porta per davall el davantal i es du a l’estiu per treballar. La camisola, o jac a Formentera, és més llarga i fa una petita cua al davant i al darrere. Si es portava alguna d’aquestes dues peces no es portava mantó.

Altres peces de roba

• Mantellina: peça semicircular teixida de roba de grana blanca amb la vora negra, que cobria el cap i es duia sempre per anar a missa o en processó.
• Abrigall: peça feta de llana i estopa que, com indica el seu nom, es portava per abrigar. N’hi ha de diverses maneres i colors.
• Mantó d’abrigar: peça quadrada d’una braça de cara aproximadament, de llana negra amb fleques curtes al voltant.
• Mantó de dol: igual que l’anterior però d’una tela més fina.

Sa filera

Per a l'home

Pel que fa als homes, les peces que formen les seves mudades són les següents.

• Camisa

És feta d’un drap bastant prim, té tota la part del pit tavellada a menut i només té una petita portella per deixar passar el cap. Aquesta portella, així com el coll de la camisa i la peça que va dalt les espatlles, es fan brodar amb motius geomètrics.

Balladors

Posteriorment apareix la camisa de coll alt, que difereix de la primera pel fet que aquesta està feta d’un drap més gruixut, el pit no va tavellat i el coll i la solapa de la portella van brodats i enrivetats amb ganxet.

• Xalina

És una veta de color, que es passa per darrere el coll i es nua amb un llaç pel davant, que aguanta el coll de la camisa. Amb la camisa de coll alt, es du un mocador de color nuat al coll.

• Calçons

Són fets amb una roba teixida de llana negra i l’ordit de lli. Són amples a la cintura i arriben fins al turmell, on s’estreteixen. En una època més moderna, apareixen els calçons blancs, anomenats balons, fets amb drap de lli.

• Toca

És una peça de llana de diversos colors d’unes dues braces de llargària i d’un palm i mig d’amplària. S’enrotlla per la cintura, per damunt els calçons, per fer-los aguantar.

• Justet

És un jupetí curt, amb la part posterior feta de drap blanc i l’anterior feta amb setí. El coll té uns dos dits d’amplària i està ornamentat amb motius geomètrics senzills. A cada costat del justet, a la banda del davant i d’enmig cap avall, es porten botons de cascavell o de pic de martell.
Si es porta camisa de coll alt no se sol dur justet.

• Jaquetó

Jaquet curt que arriba fins a la toca, fet amb setí. També du coll alt brodat. Porta dues filerades de botons de plata, que poden ser de floreta o de pic de martell. A més, les mànigues també porten botons als punys. Com el justet, només es du amb camisa de coll baix.

• Barret

Peça feta de roba de baieta en forma de sac, arrodonida per la part de dalt i amb una girada a la boca del sac que s’encaixa dalt el cap. Usualment sol ser de color vermell, amb la girada negra, però se sap que n’hi ha d’altres colors.

• Caputxo (o saio)

Peça d’abrigar que usaven només els homes. És un abric amb caputxa, que arriba fins als genolls i es feia d’un teixit de llana i estopa. També s’usava per manifestar dol.

• Mantó d’home

Peça quadrada feta de llana negra amb unes fleques curtes. És d’època més moderna que el caputxo i tenia la mateixa funció: abrigar i manifestar dol.

• Vestit de camisola

És el nom que descriu una mudada d’època contemporània. Està formada per calçons, ajustats de més amunt i des dels genolls cap avall més amples, de colors clars i de fil a l’estiu, i de llana i colors foscos a l’hivern; camisa de cotó o fil blanc; jupetí sense botonada; camisola, que és com una camisa però que només corda amb un botó, feta amb la mateixa roba que els calçons; i un capell de feltre, que si bé antigament era d’ala bastant ampla, amb el temps s’ha anat reduint.

El calçat

Se’n poden destriar dos tipus diferents: les espardenyes i les sabatilles.
Les espardenyes estan formades de sola, feta de llata d’espart, i coberta, antigament feta també d’espart i més recentment feta de pita. Les dones duen les anomenades “de morret”, que, al contrari que les dels homes, tenen el davant del morro tapat. A més a més, aquestes espardenyes, si són per mudar, s’emblanquinen.
Les sabatilles també es fan amb la sola d’espart però tenen la coberta de lona. N’hi ha de diferents tipus, tant per homes com per dones.