Els instruments
La base rítmica de la nostra música és la percussió i el vent. El tambor, la flaüta i les castanyoles són uns instruments senzills de fabricació pròpia que acompanyen els nostres balls. La xeremia, el bimbau, l'espasí i el calatrec són també instruments del nostre folklore.
CASTANYOLES
Les castanyoles generalment estan fetes de fusta de ginebre. Poden ser brodades i pintades, sempre amb figures geomètriques i motius vegetals. La seva llargària gira entorn dels deu i quinze centímetres. Se sonen regides pel ritme del tambor durant les ballades i acompanyant sonades de flaüta.
Tambor, flaüta i castanyoles
EL TAMBOR
El tambor és fa d'un rabassó de pi d'uns 20 centímetres d'alçada i el mateix d'amplària.
La riscla va estucada i per damunt de l'estucat va pintat amb motius vegetals i formes geomètriques.
Les membranes que s'usen són de pell de cabrit, d'anyell o conill.
Quan es balla es poden fer dos ritmes: la curta i la llarga, sense repic, amb repic o repicat.
De tambors se'n poden sonar més d'un a la vegada. No és necessari sonar-hi flaüta i és el que marca el ritme.
Tambors
LA FLAÜTA
La flaüta és l'únic instrument de vent que pot acompanyar les ballades. Té poc més de dos palms de llarg i generalment es fa de baladre.
La flaüta és brodada amb gravats com els de les castanyoles, però mai no es pinta.
Les melodies fetes per la flaüta s'anomenen sonades o gaites.
L’ESPASÍ
És un instrument metàl·lic i és igual que una espasa pero no porta empunyadura. El seu so és molt semblant al d'un triangle de les orquestres. El seu ús es restringeix a acompanyar les caramelles de la nit de matines; mai no s'usa per acompanyar ballades.
Espasí
LA XEREMIA
La xeremeia era sonada principalment pels pastors com a encobeïment i depenent de la manya i paciència podien tenir una factura més complexa o no tant.
És un instrument de vent format per un canonet de canya amb cinc forats i que a un extrem està esclatat fent-ne una llengüeta que vibra amb el pas de l'aire fent que soni.